T'ha passat mai no saber com resoldre un conflicte? Acostumem a entrar en una dinàmica d'acusacions i retrets que només fan portar-nos a una escala de violència imparable. Alguna cosa similar passa també en els assumptes d'estat i internacionals.
Conflicte, necessitats i violència
Des del model de la Comunicació No Violenta (CNV d'ara endavant) de Marshall B. Rosenberg —pel foment de la no-violència i la cultura de pau— s'entén com a necessitat aquells anhels —universals— que sentim tots els éssers humans, encara que amb diferents intensitats segons la persona i el moment.
Alhora, cal insistir en la naturalitat positiva del conflicte. Aquest sorgeix quan es dóna la possibilitat de dues situacions excloents entre si, posant-nos en la tessitura d'haver de triar entre una o l'altra. Tendirem a optar per aquella que satisfaci en major mesura les nostres necessitats. Aquest conflicte pot ser intern —si solament hi ha una persona implicada— o extern —si n'hi ha més d'una—.
Així doncs, necessitats i conflictes, vists des de la perspectiva de la CNV, resultarien el mitjà necessari per a l'evolució de cada persona i la humanitat en el seu conjunt. No obstant això, sovint l'intent de resolució dels conflictes acaba en alguna forma de violència, o en una conjunció d'elles. Violència és la negació evitable de la satisfacció d'una necessitat que s'exerceix sobre una persona o col·lectiu. Per què passa això? Com podem resoldre el conflicte d'alguna manera que eviti la violència?
Causes de l'ús de la violència
El desconeixement de la pròpia naturalesa dels conflictes, del seu perquè i per a què, és una primera causa. Entrem llavors en un continu intercanvi de defenses i atacs sense, ni tan sols, haver pres consciència de les nostres pròpies necessitats i, encara menys, de les de les altres persones. Aquesta actitud ens condueix a l'abisme.
Una segona causa és la confusió que fem entre necessitat i l'estratègia que adoptem per satisfer aquesta necessitat. Si jo dic que necessito que —tu, Joan— passis més temps amb mi, segurament la meva necessitat real sigui estar més temps acompanyat. Així, una estratègia per satisfer-la seria que Joan passi més temps amb mi, però potser aquesta estratègia negui la necessitat de Joan de, per exemple, anar a fer esport. Si jo he aconseguit distingir la necessitat real de l'estratègia, puc buscar-ne d'altres que també satisfacin la necessitat de Joan. Per exemple, trucar a amigues que fa temps que no veig per prendre un cafè. Generalment existeixen moltes estratègies possibles per cobrir una necessitat.
Com gestionar els conflictes mitjançant la CNV
La CNV ens proposa un model per abordar el conflicte, que es basa en l'escolta activa, la curiositat genuïna per les necessitats de les persones i l'empatia. Entenem per empatia la capacitat i acte de connectar amb el món emocional de la persona que tenim davant, per comprendre la seva realitat actual des d'aquí. Fer-nos preguntes com què està sentint, què li fa sentir, per què fa el que fa, quina és la seva realitat emocional, les seves pors, les seves necessitats, etc. Preguntar-nos i preguntar-li des d'aquesta actitud de persona curiosa que explora sense judicis.
Requereix alhora una actitud d'autoescolta i autoempatia que ens permeti conèixer les nostres pròpies emocions, anhels i necessitats per poder-les expressar, distingint-les del que serien les estratègies per satisfer-les.
Aquest model consta dels següents components:
- Observació del que està ocorrent realment en una situació donada, què fa i diu l'altra persona. És important ser capaços d'aïllar aquestes observacions de qualsevol judici i poder-les expressar de manera aïllada, a fi que l'altra persona pugui rebre-la sense sentir-se atacada.
- Expressió de sentiments, de com ens sentim en observar el detallat en el punt anterior. Existeix un ampli ventall de vocables que ens permeten expressar les nostres emocions i sentiments de manera precisa i amb tots els matisos necessaris. És important conèixer-los i ampliar la nostra llista. A més precisió, més facilitem a l'altra persona poder comprendre'ns i més la comprendrem a ella.
- Expressió de les necessitats que guarden relació amb els sentiments que hem identificat
- Comunicació d'una petició que enriqueixi la meva vida i la de l'altre, és a dir, satisfaci les necessitats pròpies i de l'altra persona.
Imaginem, a mode d'exemple, una parella en la qual a ella li molesta que ell fumi a casa. Ella podria dir-li alguna cosa com: "Veig que has tornat a fumar a casa i a mi em resulta tremendament desagradable l'olor que queda [Observació]. Això fa que em senti molesta [Expressió de sentiments], perquè necessito respirar una olor més aromàtica a casa [Expressió de la necessitat]. La propera vegada que tinguis ganes de fumar, podries fer-ho, si us plau, a la terrassa? [Petició]."
Aquests components, amb les adaptacions adequades, els utilitzarem tant per expressar peticions de manera honesta com per rebre-les des d'una actitud empàtica. Fins i tot podem ajudar l'altra persona a expressar-se, preguntant-li pels seus sentiments i necessitats, en un acte d'interès per la seva realitat. Aquesta conversa des de la transparència de la vulnerabilitat permet generar connexions profundes i generar noves possibilitats d'enteniment i no-violència.
Àmbits d'aplicació
El llenguatge de la girafa —com se l'anomena també a aquest model— podem aplicar-lo a diferents àmbits: relacions íntimes, família, escola, organitzacions i institucions, teràpia i assessorament psicològic, negociacions diplomàtiques i comercials, disputes i conflictes de tot tipus, fins i tot en el pla polític i relacions internacionals.
Publicat a Revista Connexió de ASPACE nº 32
Añadir nuevo comentario