Nadal és una festa cristina que celebra el naixement d’un nadó que ha de salvar la humanitat, és a dir, provocar una transformació social cap a un món -el regne- on les empobrides seran les primeres o, dit d’un altre manera, reeixirà la justícia social, la dignitat per a la persona humana i l’amor i respecte per tota la creació -el medi ambient-. Un nadó que neix i viurà des de l’austeritat necessària per garantir aquest propòsit, com a testimoni i convidant-nos a totes a seguir-lo -a fer el mateix que ell-. Alhora uns reis d’orient li portaven or, argent i mirra, simbolitzant majestuositat, sacralitat i perpetuïtat davant la mort.
Fa temps que quan s’acosta el Nadal em pregunto què celebrem exactament al nostre món contemporani. Com encaixa la proposta inicial de celebració d’aquesta austeritat salvadora amb la dinàmica esquizofrènica de consum a la que ens veiem abocades en aquestes dates. Fins i tot persones que es declaren no cristianes, celebren aquesta festivitat. Si bé ja hi ha una primera usurpació de la religió original al segle II d.C, serà durant el segle XX quan el neoliberalisme fa una altra apropiació per transgredir el seu sentit celebratiu cap a un “regala, consumeix i menja”. Diria ens l’han robat.
Si algun requisit hauria de complir la celebració del Nadal per mantenir el seu sentit avui, és resultar sostenible i respectuosa amb el medi ambient -amb el que seria per les cristianes l’obra generosa de Déu-. Vet aquí, a continuació, alguns consells per tal que així sigui.
Quan ens enduem molsa dels boscos o la comprem a les fires augmentem el risc d’erosió i desertització. Millor si fem servir altres materials pels nostres pessebres com ara fulles seques, sorra, serradures, escorça trinxada, paper i draps. Siguem creatives. A més de gaudir-ne aconseguirem fer coses noves i originals.
Les clàssiques plantes ornamentals nadalenques també compleixen funcions essencials dins dels ecosistemes, provocant alteracions quan les agafem. Podem optar per reproduccions artesanals o altres elements decoratius fets amb materials reciclats. Animem-nos a provar de fer-los a casa en família. Pot ser molt enriquidor i divertit.
La tala incontrolada de les especies botàniques que fem servir com a arbres de Nadal també malmeten el medi ambient. Podríem fer-ne servir un d’artificial si el cuidem molt per allargar al màxim la seva vida útil, però encara millor si els comprem naturals de viver o plantacions controlades -mirem l’etiqueta- i després el portem a la deixalleria, punt verd o punts de recollida designats per l’ajuntament. Acabarà convertint-se en adob per jardins i camps agrícoles. Un altre opció és si podem plantar a casa un arbre per tenir-lo més enllà del Nadal. Procurem que sigui d’alguna espècie autòctona per tal que no requereixi tanta aigua.
Planifiquem els àpats d’aquest dies festius amb prou antelació com per poder fer una compra controlada del que realment necessitem i evitar els excedents.Procurem a més a més que aquests productes siguin frescos i de producció local, així com a granel o amb el mínim embolcall possible, de producció ecològica i certificats. Recordem que el menjar més sostenible és el que elaborem a casa i, a més, pot resultar una activitat agradable per compartir en família. Tenint em compte aquestes recomanacions reduïrem l’impacte ambiental provocat per la cadena de producció i distribució dels aliments, a més d’evitar el malbaratament d’aliment, el qual, a més de no tenir possible justificació ètica, també provoca un impacte ambiental.
En aquesta època ens aboquem a fer i rebre regals des d’una dinàmica de consum sovint inconscient; la majoria d’aquest regals són materials i sovint no gaire útils, la qual cosa genera un impacte ambiental en tota la cadena associada. I si provéssim a fer regals immaterials? Són moltes les possibilitats: des de creacions artístiques pròpies, fins a experiències de tota mena -concerts, recitals, excursions, massatges...-. També podem optar per regals materials però que siguin útils i de proximitat -la iaia em feia jerseis de colors quan era petit-. Fins i tot ens podem posar d’acord per fer entre diverses persones un regal més valuós, en comptes de molts i potser no gaire útils. És moment de tenir present les tres Rs -Reduir, Reutilitzar i Reciclar-. L’impacte de reciclar paper és significativament inferior al de produir-ne de zero. Evitem els embolcalls superflus i mirem de reutilitzar els papers que embolcallen els regals que ens fan per embolcallar uns altres o fer adornaments de Nadal, papiroflèxia o similar. Si realment no els podem donar cap ús, dipositem-los al contenidor de paper. També podem optar per felicitacions electròniques en comptes de les de paper.
Seguint amb els regals, fem alguna menció també a les joguines. Mirem d’evitar les que són d’origen industrials i elaborades amb materials sintètics com el plàstic, per tendir cap a les que es confeccionen amb materials naturals com fusta, paper, cartró, metall, llana o cotó, i de manera artesanal. Així reduïrem l’impacte, alhora que educarem a la infància el gust per aquests materials i textures. Fugim de les joguines sofisticades i optem per les fortuïtes, com ara un cistell amb objectes de la vida quotidiana amb els quals la canalla pugui generar noves possibilitats. A més de reduir l’impacte de la producció industrial, estimularem la seva imaginació i creativitat. Per altre banda cal fer saber als infants que no podran tenir tot el que voldrien, en tant que així, els introduïm en hàbits racionals i sostenibles de consum.
Un altre reina d’aquestes festes és la beguda: vins, licors, cava, cafès. Mirem de prioritzar el vidre abans que el plàstic, en tant que resulta molt més fàcil la seva reutilització i el seu reciclatge i, si potser, envasos retornables. Quan ja no podem donar més usos a una ampolla, dipositem-la al contenidor de vidre; al igual que el paper resulta més sostenible reciclar una ampolla que produir-la de nou. Pel que fa al cafè, mirem de comprar-lo a granel i en bosses de paper, així com recuperar la cafetera italiana de sempre. Per altra banda algunes marques ja ofereixen càpsules biodegradables.
També és època de desfer-nos de trastos vells, potser perquè ens en regalen de nous que els substitueixen. Posem-los a disposició d’altres persones, en tant que potser encara els podran donar un nou ús, restaurar-los si cal. A Sant Feliu existeixen dos recursos d’economia circular per fer-ho: el grup de Telegram “Tinc/deixo” gestionat per l’Associació Coopera Sant Feliu i el grup de Facebook “No lo tiro lo regalo”. Ambdues iniciatives són espais on podem oferir a altres persones allò que ja no fem servir. Quan aquell trasto se li ha acabat la vida útil, sempre cal portar-lo a la deixalleria més propera per tal que segueixi un procés de gestió de residus adient.
Molt bon Nadal auster i sostenible a totes.
Font: https://www.diba.cat/documents/63810/508804/xarxasost-pdf-NadalSostenible-pdf.pdf
Publicat al diari digital Fet a Sant Feliu.
Añadir nuevo comentario