Aquest text és una narració simbòlica i poètica que explica, mitjançant la metàfora de les “acoecitas”, el naixement i creixement d’ACOEC (Associació per a la Cooperació entre Comunitats), una entitat compromesa amb la justícia social, la cooperació internacional i el desenvolupament comunitari.
Punts clau del resum:
- L'inici simbòlic: En una sala anomenada “acoecclinizaciones” apareix una figura anomenada Acoecita, que representa una persona transformada per un compromís vital amb els valors de la justícia, la inclusió i el repartiment equitatiu de la riquesa.
- La missió: Les acoecitas cerquen altres persones disposades a “acoecclinitzar-se”, és a dir, a unir-se a la construcció d’una societat més justa i participativa.
- Acció internacional: Viatgen a l’Equador, on col·laboren amb comunitats rurals en projectes de salut, nutrició, cooperatives i desenvolupament local. Posteriorment, actuen també a Moçambic i Senegal, establint vincles solidaris.
- Arrelament local: De retorn a València, creen TaCasa al barri de Benimaclet, un espai obert a la comunitat on promouen la salut, la cultura, la convivència i la transformació social des de la proximitat i la cooperació.
- Col·laboracions: S’uneixen amb entitats com Periferies del Món, SETEM, associacions de veïns, centres de salut i plataformes ciutadanes.
- Celebració dels 15 anys: Després de quinze anys, ACOEC entra en la seva maduresa, fidel als valors que l’han fet créixer: participació, compromís, transformació col·lectiva i dignitat.
Conclusió del text:
L’acoecclinització és una metàfora de la implicació conscient en una xarxa de solidaritat i transformació. Qualsevol persona que comparteixi aquests valors pot esdevenir una acoecita. El relat convida a sumar-se a aquesta xarxa i formar part d’una humanitat més justa i cooperativa.