Durant la primera onada de la pandèmia vèiem com moltes empreses tradicionals capitalistes executaven reduccions de personal. Les costures del sistema feien figa, deixant palesa la seva incapacitat per satisfer les necessitats bàsiques de les persones i preservar el medi ambient.
Durant la primera onada de la pandèmia vèiem com moltes empreses tradicionals capitalistes executaven reduccions de personal. Les costures del sistema feien figa, deixant palesa la seva incapacitat per satisfer les necessitats bàsiques de les persones i preservar el medi ambient.
Paral·lelament, existeixen tot un seguit d’iniciatives que no només han resistit l’envestida de la pandèmia, sinó que, a més, estan resultant elements clau en la reconstrucció. Són iniciatives que operen dins la lògica del que anomenem Economia Social i Solidària (ESS). Mentre que en el sistema actual l’objectiu de l’economia és generar beneficis al capital, en l’ESS es posa la vida al centre i així se satisfan les seves necessitats.
Segons l’informe emès per la Xarxa d’Economia Solidària (“L’impacte de la Covid-19 sobre l’Economia Social i Solidària”, novembre 2020), durant la primera onada de la crisi del coronavirus, les iniciatives de l’ESS que operaven en els anomenats sectors essencials no només van mantenir l’activitat, sinó que la van incrementar. També s’observa com, a diferència de les empreses tradicionals, que van retallar en despeses de personal, les iniciatives de l’ESS ho van fer d’altres capítols, alhora que, en no haver de repartir beneficis a l’accionariat, van disposar de recursos propis per alleugerir les tensions de tresoreria; si aquests no eren suficients, recorrien a les finances ètiques.
Pel que fa a les condicions laborals, segons el mateix informe un 71 % de les empreses que van fer ERTOs van complementar els salaris de les treballadores fins al 100 %, a diferència de les empreses convencionals. En aquestes iniciatives d’ESS, la conciliació familiar sovint va més enllà del teletreball: s’estableixen reduccions de jornada mantenint els salaris i acompanyant-ho de fórmules que permetin compatibilitzar la feina amb la situació personal. També es proporciona suport emocional, acompanyament mutu i equips de protecció individual quan calen.
Parlant de la solidaritat i la transformació social, un 74 % de les iniciatives d’ESS impulsa xarxes, iniciatives o respostes col·lectives; un 35 % participa en xarxes de suport mutu, i una gran majoria pren part activa en política i es posa al servei de la resolució de necessitats urgents de manera altruista.
Cal esmentar també la resiliència de les iniciatives d’ESS davant la crisi climàtica, context en què esdevenen part de la solució, al contrari de moltes de les empreses convencionals. En aquest sentit, les iniciatives d’ESS resulten més sostenibles, prenen les decisions des de racionalitats que apunten més enllà del benefici econòmic i incorporen criteris de reducció de l’impacte ambiental. Mentre la lògica de l’empresa convencional es basa en un creixement sostingut i indefinit, en el cas de les iniciatives d’ESS aquesta pulsió cap al creixement disminueix notablement.
En l’àmbit de l’ESS, les mateixes iniciatives utilitzen eines per autoavaluar el propi impacte ambiental i poder prendre mesures correctives quan calgui. Alhora, aquestes iniciatives són presents en sectors clau per a la sostenibilitat, la qual cosa fa pensar que podrien influir positivament en la resta d’empreses convencionals. De fet, alguns tipus d’aquestes iniciatives són intrínsecament sostenibles, i totes elles operen al mercat social i de proximitat, i contribueixen a complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Així doncs, podem parlar d’un triangle virtuós de l’ESS en contraposició al triangle viciós de l’economia capitalista. Com hem vist, en aquest últim no hi ha capacitat de satisfer les necessitats de les persones, es produeixen externalitats negatives tant per a aquestes com per al medi ambient, i el capitalisme es perpetua a si mateix, incapaç de generar alternatives. En canvi, les iniciatives d’ESS satisfan les necessitats bàsiques de les persones, generen externalitats positives i esdevenen font d’inspiració per a una nova economia que posi la vida al centre.
Publicat al diari digital Fet a Sant Feliu.
Aquest article forma part de l’apartat Mirades de l’Anuari 2021 de Fet a Sant Feliu. Podeu comprar l’Anuari a la llibreria Ossó i a la papereria Carlin.
Afegeix un nou comentari