És intrínsec a l'ésser humà la cerca de la felicitat, però què és la felicitat? Em resulta un concepte massa ampli i eteri com per donar una definició acadèmica. En tot cas, diria per una banda que esdevé un valor fonamental per a la humanitat i, alhora, que, per a mi, té molt a veure amb el sentiment de plenitud. Quan ens sentim plens experimentem també una major sensació de felicitat.
L'altre dia, mentre prenia cafè amb una amiga, m'explicava com gaudia de la seva feina de mestra, en tant que per a ella era important contribuir al desenvolupament integral dels infants. Sovint estava cansada, podia sentir moments de mandra, li calia un esforç, però, per sobre d'aquestes resistències, prenia més força la satisfacció de contribuir a aquest desenvolupament infantil. També, un altre amic que s'havia trencat un turmell compartia amb mi com aquell accident tenia un sentit per a ell en tant que li feia prendre consciència d'algunes dinàmiques vitals a modificar. De fet, jo mateix he viscut aquestes dues sensacions de replantejar-me què és important per a mi i donar sentit a allò que em passa i no controlo. Formen part de la meva manera d'entendre la plenitud.
La sensació de plenitud es produeix quan donem un sentit a allò que fem i vivim. Entenem sentit com una raó de ser, un motiu o motivació, un "per a què". Es sustenta en tres actituds. Una primera seria actuar amb coherència amb els nostres valors, la segona té a veure amb trobar un equilibri entre superar els propis límits i acceptar-los quan s'imposen, i la tercera amb trobar aquest "per a què" a allò que ens passa i no controlem, o com a mínim confiar que existeix; acceptar.
Així doncs, els valors juguen un paper important en el fet de sentir plenitud. De fet, Simon Doland, catedràtic de la psicologia del treball a ESADE, ha dut a terme estudis on determina una relació directa entre incoherència amb els nostres valors, estrès i malaltia. Quan no estem enfocant les nostres accions en la línia dels valors que ens mouen, experimentem estrès, el qual és alhora precursor de patologies físiques i mentals.
I, què és exactament això dels valors? M'agrada definir-los com conceptes als quals nosaltres, sigui de forma individual o col·lectiva, atorguem un valor, és a dir, fem que prenguin una determinada importància per a nosaltres. El propi concepte de plenitud esdevé valor des del moment que jo declaro que és important per a mi viure en un estat de plenitud. Alhora, aquests valors, com si d'una brúixola es tractessin, ens indiquen cap a on encarar la nostra vida, què volem fer a nivell professional, quines actituds adoptem davant les realitats en què ens trobem, quin món volem construir.
Em sembla interessant, doncs, encetar espais com aquest on tinguem l'oportunitat de provocar reflexió al voltant dels valors, anar-los identificant i donar pinzellades del possible significat de cadascun d'ells. Val a dir que aquest pot variar d'una persona a una altra en funció de les creences que elles posen darrere cada valor. En la mesura que, mitjançant la reflexió i l'autoconeixement, siguem capaços i capaces d'anar explorant aquest terreny dels nostres valors, posant ordre i, si s'escau, redirigint les nostres accions en conseqüència, viurem amb una major sensació de plenitud i salut. Així doncs, seguirem en propers números.
Publicat a Revista Connexió de ASPACE nº 30
Afegeix un nou comentari