Durant dècades el model de mobilitat europeu ha estat basat majoritàriament en el vehicle particular i en la combustió de productes derivats del petroli. La combinació d'ambdues, afegida a l'increment progressiu d'aquesta mobilitat, ha generat grans quantitats d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i contaminants, causants de diverses malalties i dels problemes associats al canvi climàtic.
Cal, doncs, una transformació cap a formes més sostenibles, és a dir, cap a un model que tingui com a finalitat reduir els efectes nocius pel medi ambient dels desplaçaments, incloent-hi tant el transport públic com el privat, sigui de persones o mercaderies. Cercar doncs alternatives al transport convencional.
L'escenari dibuixat pels òrgans de govern i forces econòmiques d'Europa aposten per la descarbonització, transitant cap a una electrificació dels vehicles, però des de la mateixa lògica actual de consum. A la fi, la substitució de la flota actual de vehicles de combustió per una altra elèctrica però de les mateixes dimensions i amb creixement sostingut al llarg del temps.
Aquesta solució obvia que aquests vehicles elèctrics, malgrat que funcionin amb energies renovables requereixen minerals que no ho són, els quals, a més, es produeixen a països del Sud, la qual cosa provoca polítiques extractivistes.
Un canvi real de model ha de passar per una xarxa efectiva de transport públic amb freqüències i capil·laritats que el facin útil i alternativa real al vehicle privat. A més, accions personals com caminar i desplaçar-se en bicicleta en tant que no genera emissions, a més que ajuda a mantenir millor estat de salut. Per les persones que no són tan esportistes, la següent alternativa és el patinet elèctric. Per acabar, vindria el vehicle elèctric i a ser possible compartit.
Són diverses les iniciatives que han anat aflorant per facilitar l'ús del vehicle compartit, les quals les podem classificar en dos tipus: Les que ofereixen la possibilitat de compartir trajectes i les que promouen flotes compartides de motos i cotxes.
El carpooling consisteix en el fet que dues persones o més que no es coneixen, però que han de fer un mateix trajecte, sigui puntualment o de forma quotidiana, es puguin posar en contacte per fer-lo amb un sol cotxe. L'empresa més coneguda és la companyia francesa Blablacar, el gegant del sector, que fa difícil la coexistència d'altres iniciatives, en tant que la seva subsistència depèn del fet que la seva comunitat sigui prou nombrosa. No obstant hi ha algunes alternatives com ara Amovens, Compartir, Fesedit i alguns grups de Facebook. A més, algunes empreses i universitats tenen o havien tingut plataformes pròpies per compartir cotxe.
Finalment, sorgeixen iniciatives del tot informals com posar-se d'acord amb companyes de feina per anar juntes en un mateix cotxe.
Una altra modalitat de compartir vehicle és el carsharing i consisteix a llogar un vehicle per un període breu d'hores o pocs dies. Es fa servir en situacions com ara traslladar un moble, marxar fora un cap de setmana o anar a buscar algú a l'aeroport. En el cas de les motos poden ser fins i tot minuts. És una manera de fer ús d'un vehicle, sense els costos que comporta mantenir-lo en propietat. La cooperativa Som Mobilitat ofereix lloguers de cotxes elèctrics a les seves sòcies, existint iniciatives similars a altres zones de l'estat com Ecotxe (Isles Balears) i Alternacoop (Pais eValencía). Getaround seria una empresa de lloguer de cotxes a nivell europeo i Yego i Motit petites empreses espanyoles de lloguer de motos.
Per últim, existeix el lloguer de cotxes entre particulars. En aquest cas, la persona propietària del cotxe el lloga durant aquelles franges horàries que no el fa servir. Socialcar i la plataforma per excel·lència que permet fer-ho.
Totes aquestes fórmules ajuden a reduir la quantitat de cotxes en circulació, així com la quantitat de producció d'aquests, reduint així l'impacte mediambiental en els dos sentits.
Publicat al diari digital Fet a Sant Feliu.
Afegeix un nou comentari