Potser t'ha passat alguna vegada que necessites dir-li alguna cosa a una persona i no t'acabes d'atrevir perquè no saps massa com fer-ho o fins i tot tens por de la seva reacció. Avui et vull compartir una tècnica que et permet fer un assaig d'aquesta situació, inclús preveure quina pot ser la resposta de l'altra persona i els possibles escenaris que se'n deriven.
L'Anna és molt amiga de la Maria i li va deixar un llibre que resulta especial per a ella tenir-lo, per la qual cosa li va fer saber i li va demanar que li tornés en pocs dies. El temps ha anat passant, la Maria no li torna el llibre ni en fa cap menció quan es veuen i l'Anna comença a sentir-se molesta però té por a dir-li per com reaccionarà.
Amb més o menys complexitat, històries similars a aquesta ocorren amb relativa freqüència en la vida real. Conflictes no resolts que, a mesura que va passant el temps i no els abordem, es van fent grossos i van escalant fins que exploten, generant un episodi de crisi i donant pas a una resolució des de la violència, sigui aquesta en major o menor grau. La causa sovint la trobem en aquestes pors o inseguretats que ens paralitzen i ens impedeixen gestionar-lo a temps.
La tècnica de la Cadira Buida és una de les tècniques possibles que se solen utilitzar per ajudar a generar una experiència de laboratori similar al conflicte, però en un espai de seguretat, en el qual la persona pot experimentar possibles vies de resolució i escenaris que se'n poden derivar.
La tècnica de la Cadira Buida és una de les tècniques més conegudes de la Teràpia Gestalt. Va ser creada pel psicòleg Fritz Perls amb el propòsit d'elaborar un mètode que permetés reintegrar a la vida dels pacients fenòmens o qüestions no resoltes. La tècnica en qüestió tracta de reproduir una trobada amb una situació o persona per tal de dialogar amb ella i contactar emocionalment amb el succés, podent acceptar la situació i donar-li una conclusió.
El nom de la tècnica de la Cadira Buida prové de la utilització d'una cadira real, en la qual la usuària "establirà" imaginàriament la persona, situació o faceta que li provoca el bloqueig emocional per posteriorment establir el diàleg abans esmentat.
Veiem com funciona l'ús de la Cadira Buida en el cas de la resolució de conflictes. En primer lloc, en una fase preparatòria, es porta a terme la confrontació física de la usuària amb la cadira buida. És a dir, es posiciona la cadira buida davant de l'individu (si bé en ocasions es col·loca orientada diagonalment de manera que no es vegi una oposició a la persona o situació imaginada).
A continuació se li indica a la usuària que projecti imaginàriament a la cadira buida la persona amb la qual es produirà el diàleg, per, en una tercera fase, convidar a la mateixa usuària que descrigui la projecció realitzada, per tal d'enfortir la imatge imaginària que s'ha representat. Cal esmentar tant allò positiu com allò negatiu, tant de la persona com de la situació o els seus efectes.
Així mateix, resulta útil rememorar la relació que hi havia abans del conflicte i els fets que el van provocar. És probable que en aquest context sorgeixi la revelació del que queda pendent, el que no s'ha dit, o les sensacions que produeixen les situacions en qüestió, fent conscients elements bloquejats.
Un cop generada a la cadira la projecció de la persona amb qui s'ha generat el conflicte, vindria la fase d'expressió verbal, en la qual la usuària inicia el diàleg en veu alta amb la projecció, intentant ser sincera i deixant veure aquells detalls que no s'atreveix o no ha pogut deixar veure davant la persona en qüestió, com ha viscut la situació i per què ha estat així.
Publicat a Revista Connexió de ASPACE nº 37
Afegeix un nou comentari