Per Ismael García Fernández
Data: 20 sep 2024
(Sant Feliu de Llobregat, 1975), professió/ocupació? Mai sé com respondre a això en un món capacitista. Oficialment pensionista, de base enginyer informàtic i actualment dedicat a l'activisme en l'àmbit de l'ESS, entre altres coses.
Del cooperativisme m'atrau...
El neoliberalisme ha estat hàbil en la seva estratègia de consolidació del model econòmic capitalista en tots els sentits. En primer lloc, en la mateixa expansió del model en l'àmbit global, però, sobretot, en la implantació d'una racionalitat individual i col·lectiva que modela unes societats segons aquest model que se'ns diu que és l'únic possible, i amb la seva dinàmica depredadora del medi i la vida.
Davant aquesta conjuntura, el cooperativisme esdevé una experiència real d'una altra manera de fer economia o, cosa equivalent, de satisfer les nostres necessitats amb els recursos disponibles, i no solament s'imposa desenvolupar-la, sinó que a més és possible. El cooperativisme, amb experiències consolidades a molts dels sectors essencials del mercat (energia, transport, comunicació, alimentació, finances...), ens demostra la possibilitat d'un model d'activitat econòmica construït des de valors com posar la vida al centre, així com la persona i les seves necessitats, la cooperació, el respecte i protecció del medi i la solidaritat amb les generacions actuals i futures.
I no m'agrada tant...
El que em genera dubtes i preocupació és que no acabem de trobar la manera d'escalar el model, de tal manera que passem d'una implantació encara testimonial i encarada més a un segment de població limitada, a una consolidació real que permeti afirmar amb certesa que també ha d'incloure les persones que més ho necessiten (ja sigui per capacitat adquisitiva, ja sigui per dificultats de participació). Aquí encara tenim un repte important.
El cooperativisme és inclusiu...
Sobre si considero que el cooperativisme és un model empresarial més inclusiu i més respectuós amb la diversitat funcional, soc una persona amb un 80% de discapacitat física, amb ja uns quants anys d'experiència com a activista i consumidor de l'àmbit de l'ESS, no així com a treballador cooperativista.
Crec que les companyes activistes m'han sentit expressar sovint la meva sensació de trobar-me en un espai segur quan estic en relacions dins l'àmbit de l'ESS, tant si ho faig com a activista com si ho faig com a consumidor i en comparació amb les violències que pateixo en altres àmbits. Dit això, el cooperativisme encara està lluny de ser un espai inclusiu i segur en relació amb la diversitat funcional. Encara cal que la mirada de la diversitat funcional estigui al disseny dels projectes que engeguem, així com en la seva vida quotidiana. Ens cal entendre que la diversitat funcional no és una circumstància que ens toca a alguns, sinó que forma part de la condició humana i ens travessa a totes en diferents manifestacions al llarg de la vida. Ens cal vetllar per qüestions tan bàsiques com l'accessibilitat universal i no sempre ho fem. Tenim un repte apassionant i, en aquest sentit, un repte que, a més, contribuirà a un bé col·lectiu.
Afegeix un nou comentari