Parteix de la Meva experiència com a persona amb discapacitat física per ampliar el concepte d’accessibilitat més enllà del col·lectiu de persones amb discapacitat. ArgumentO que tothom pot trobar-se en situacions de vulnerabilitat o exclusió (per gènere, origen, edat, condicions socials, etc.) i que, per tant, l’accessibilitat beneficia el conjunt de la societat.
DefineixO accessibilitat com el conjunt de característiques d’una entitat (edifici, tecnologia, espai, servei...) que en permeten l’ús o accés. Això implica identificar i eliminar barreres, no només arquitectòniques sinó també psicològiques, socials, econòmiques o tecnològiques, sovint originades per una concepció limitada i excloent de l’ésser humà.
CriticO la classificació binària entre persones "amb" i "sense" discapacitat, mostrant com aquesta distinció és arbitrària i insostenible. PosO com a exemple la meva incapacitat per comunicar-me amb una persona sorda que utilitza llengua de signes, tot i que formalment jo seria el “discapacitat”. Això em permet concloure que totes les persones tenen capacitats diferents, que es complementen i que són totes imprescindibles en el teixit social.
Finalment, proposo una visió antropològica inclusiva, on la discapacitat forma part de la condició humana, i defenso que l’accessibilitat ha de ser entesa com una necessitat i un dret universal. Això només serà possible si s’educa en valors des de petits, igual que ningú qüestiona avui tenir una nevera, perquè n’hem integrat l’ús en la vida quotidiana.
Afegeix un nou comentari