Declaracions de l'estil "S'ha acabat" o "Ja no vull continuar la relació" acostumen a constituir la manera com algú ens fa saber que ha pres la decisió de posar fi a una relació afectiva. Sovint, aquesta decisió que hom pren ve precedida d'algun conflicte que anava allargant-se més o menys en el temps, el qual és de prou pes, alhora que no s'aconsegueix trobar una solució satisfactòria per a ambdues parts, sigui o no per falta de voluntat.

Va ser no fa gaire que reflexionava sobre el vocable empatia. Pensava que fa unes dècades gairebé ni la coneixia i, de cop, es va anar incorporant al nostre vocabulari quotidià, prenent la categoria de valor fonamental i absolut en l'àmbit de les relacions.

Des de la psicologia evolutiva es defensa que l'ésser humà transita per diferents estats evolutius des de la seva gestació fins al seu traspàs. En les primeres etapes és on es dona un major grau de dependència d'aquella persona en relació al seu entorn, en tant que encara no té desenvolupades les estructures psíquiques i capacitats mentals com per prendre les seves pròpies decisions. A mesura que vagi creixent anirà adquirint aquestes capacitats, incrementant-se progressivament el seu grau d'autonomia, fins a l'emancipació.

Durant la primera onada de la pandèmia vèiem com moltes empreses tradicionals capitalistes executaven reduccions de personal. Les costures del sistema feien figa, deixant palesa la seva incapacitat per satisfer les necessitats bàsiques de les persones i preservar el medi ambient.

Quantes vegades t'has hagut de sentir elogis de l'estil «ets un exemple de superació, de què els límits només estan a la ment i de què podem aconseguir tot el que ens proposem»? Com et fa sentir? L'any 2012 l'activista en drets de la discapacitat Stella Young va encunyar el terme porno inspiracional, referint-se a la cosificació de les persones amb discapacitat, convertint-les en objectes d'inspiració i motivació.

Potser t'ha passat alguna vegada que necessites dir-li alguna cosa a una persona i no t'acabes d'atrevir perquè no saps massa com fer-ho o fins i tot tens por de la seva reacció. Avui et vull compartir una tècnica que et permet fer un assaig d'aquesta situació, inclús preveure quina pot ser la resposta de l'altra persona i els possibles escenaris que se'n deriven.

Deixeu-me començar definint l'espiritualitat com l'atribució d'un sentit ètic, estètic i noètic a la nostra interioritat, essent aquesta última la cura de la dimensió interior (personalitat, emocions, anhels…). Des d'aquesta concepció del terme em sento en condicions d'asseverar que qualsevol persona viu des d'alguna forma d'espiritualitat.

Possiblement tu també hagis experimentat a la teva vida una sensació d'aïllament. Una sensació que potser t'és fàcil sentir la inclusió en activitats molt organitzades i estructurades, però després et costa trobar persones per sortir a prendre alguna cosa, anar al cinema o al teatre, que algú contacti amb tu per confiar-te una emoció o una inquietud. Possiblement sentis que ets tu qui acostuma a demanar ajut però ningú te'l demana. Possiblement, a més, tampoc siguis acceptat com a ésser sexuat amb necessitat d'expressar també aquesta dimensió.

Estan a l'ordre del dia afirmacions de l'estil "No hi ha límits", "Els límits estan només a la teva ment", "Tu no tens límits" i un llarg etc. Alhora, i gairebé com una adulació, els reconeixements que rebo acostumen a fer referència a la meva capacitat contínua —diuen— de superació, davant la meva condició de "persona amb discapacitat".

T'ha passat mai no saber com resoldre un conflicte? Acostumem a entrar en una dinàmica d'acusacions i retrets que només fan portar-nos a una escala de violència imparable. Alguna cosa similar passa també en els assumptes d'estat i internacionals.

Conflicte, necessitats i violència