Cóm has viscut els teus últims dies de vacances? Et feia il·lusió reincorporar-te a la feina, alhora que celebraves haver pogut descansar? O, per contra, et fa mandra i et posa de mal humor pensar-hi? Cóm està el teu cos els primers dies de feina? Quines emocions experimentes?
A la nostra societat és ben conegut el síndrome post-vacacional. Una barreja de malestar físic, cansament, astènia, barrejat amb mal humor, apatia i irritabilitat. Quant ens visita mirem de desprendre’ns dels seus incòmodes símptomes el més aviat possible i pel mitjà que sigui; fins i tot recorren a la medicalització.
Un dia, cansat de reviure aquesta situació un mínim de tres cops l’any, seguint la meva certesa de que, tant els símptomes físics, com les emocions, ens visiten per aportar-nos alguna informació valuosa, vaig decidir escoltar totes i cada una de les sensacions que em provocava aquest síndrome.
Vaig descobrir la tristesa que em parlava de la pèrdua de la llibertat de fer allò que m’agradava fer. Aquesta tristesa venia acompanyada de la ràbia, dient-me que no li agradava gens la meva feina i estil de vida. Aquesta ràbia generava una energia brutal, la qual podia arribar a agredir el meu cos, abatent-lo amb cansament, fatiga, etc...
Per fi havia aconseguit descobrir que em passava: estava enfadat amb la meva realitat quotidiana. I llavors, perquè no fer servir aquesta energia tant intensa d’una manera més útil? Per què no fer-la servir per provocar el canvi i construir aquesta realitat nostre amb la qual somiem?
Agraïm doncs a aquest síndrome la seva presencia, escoltem-lo i transformem l’enuig en acció per començar a caminar envers el canvi. Enuig-acciona`t!
Si creus que et puc ajudar... contacte amb mi.
Añadir nuevo comentario