Durant dècades el model de mobilitat europeu ha estat basat majoritàriament en el vehicle particular i en la combustió de productes derivats del petroli. La combinació d'ambdues, afegida a l'increment progressiu d'aquesta mobilitat, ha generat grans quantitats d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i contaminants, causants de diverses malalties i dels problemes associats al canvi climàtic.

Les investigadores Conchi Piñeiro i Kois Fernández Casadavante dibuixen quatre possibles escenaris de futur com a sortida a l’actual crisi ecosocial: Ecofeixisme, Green new deal corporatiu, Green new deal transformador i Decreixement.

L’ecofeixisme: la preservació d’un estil de vida amb una competitivitat internacional salvatge per l’accés als recursos

Des de la psicologia evolutiva es defensa que l'ésser humà transita per diferents estats evolutius des de la seva gestació fins al seu traspàs. En les primeres etapes és on es dona un major grau de dependència d'aquella persona en relació al seu entorn, en tant que encara no té desenvolupades les estructures psíquiques i capacitats mentals com per prendre les seves pròpies decisions. A mesura que vagi creixent anirà adquirint aquestes capacitats, incrementant-se progressivament el seu grau d'autonomia, fins a l'emancipació.

La pandèmia ha posat en evidència la interrelació existent entre les diferents crisis(econòmica, ecològica, social i política), i com ens han avocat a una situació de col·lapse, visualitzant com el sistema capitalista, amb les seves dinàmiques de creixement sostingut i extraccionistes, ha demostrat resultar inviable.

Quins criteris ha de complir una iniciativa per tal que es consideri Economia Social i Solidària (ESS)? La Xarxa d’Economia Social estableix una sèrie de punts que ens ajuden en aquest sentit.

Un primer aspecte és la participació en la presa de decisió de totes les persones amb alguna implicació a la iniciativa. Més enllà que hi hagi espais formals com ara les reunions i assemblees, es busca una atenció a les possibles diferències de rang i privilegis entre les participants, que puguin provocar desigualtats en la participació.

Durant la primera onada de la pandèmia vèiem com moltes empreses tradicionals capitalistes executaven reduccions de personal. Les costures del sistema feien figa, deixant palesa la seva incapacitat per satisfer les necessitats bàsiques de les persones i preservar el medi ambient.

Quantes vegades t'has hagut de sentir elogis de l'estil «ets un exemple de superació, de què els límits només estan a la ment i de què podem aconseguir tot el que ens proposem»? Com et fa sentir? L'any 2012 l'activista en drets de la discapacitat Stella Young va encunyar el terme porno inspiracional, referint-se a la cosificació de les persones amb discapacitat, convertint-les en objectes d'inspiració i motivació.

En les últimes setmanes els mitjans s’han fet ressò de la COP26, celebrada a Glasgow (Escòcia) de l’1 al 13 de novembre. La COP és la Conferència de les Parts, de la Convenció de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Un esdeveniment internacional on se citen cada any els 197 països signants d’aquesta convenció, i on es desenvolupen diverses reunions paral·leles entre líders mundials, ministres, funcionaris d’alt nivell, el sector empresarial de combustibles fòssils, activistes del canvi climàtic i d’altres grups. Aquesta ha estat la 26a edició (la COP26).

El sector de les telecomunicacions ja fa temps que es va liberalitzar. Tot i així, potser t’ha passat trucar a una companyia i que t’ofereixin productes d’una altra marca. No, no és una qüestió de solidaritat, ni intercooperació, ni res similar entre companyies. Més aviat és que les 18 marques comercials que hi ha actualment al mercat, pertanyen a les 4 grans corporacions més potents: Movistar (O2 i Tuenti), Orange (Amena, Jazztel, Simyo i República Móvil), Vodafone (Vodafone Yu i Lowi) i MásMóvil (Pepephone, Yoigo, Llamaya, Lebara, Hits Mobile i Lycamobile).

En aquest article, i aprofitant la celebració del dia mundial de la biodiversitat, el 22 de maig, m’aventuro a fer un anàlisi de la situació pandèmica que estem vivint, a la llum del paradigma del conflicte i la cultura de pau. Per fer-ho començaré apuntant alguns conceptes bàsics.