Segurament, si ara ens preguntessin què és l’economia, ens vindrien al cap molts conceptes relacionats —borsa, diners, feina, inversions, IPC…— però ens costaria donar una definició concreta. El motiu és que l’economia ha perdut la seva raó de ser inicial per convertir-se en un instrument al servei de la plusvàlua del capital.

Fa pocs dies vaig veure un post al Facebook de l’alcaldessa fent públic el fet que el govern municipal s’havia sumat amb altres municipis en protestes davant l’anunci de RENFE de treure el pas de cautxú que, a manca d’un ascensor, constitueix l’única possibilitat de creuar les vies per persones amb mobilitat reduïda.

Els models i polítiques d’habitatge que han tingut lloc en les últimes dècades s’han basat en transaccions privades o público-privades. Així, una empresa promotora compra un terreny a un ajuntament per fer habitatge, contracta una constructora que faci l’edifici i ven cada pis a la compradora final al preu de mercat. Un preu que s’ha anat inflant en pocs anys degut a un procés especulatiu provocat per aquestes mateixes empreses i els fons voltor. Segurament aquesta ha estat la principal causa per la qual hi hag

Nadal és una festa cristina que celebra el naixement d’un nadó que ha de salvar la humanitat, és a dir, provocar una transformació social cap a un món -el regne- on les empobrides seran les primeres o, dit d’un altre manera, reeixirà la justícia social, la dignitat per a la persona humana i l’amor i respecte per tota la creació -el medi ambient-. Un nadó que neix i viurà des de l’austeritat necessària per garantir aquest propòsit, com a testimoni i convidant-nos a totes a seguir-lo -a fer el mateix que ell-.

Potser t'ha passat alguna vegada que necessites dir-li alguna cosa a una persona i no t'acabes d'atrevir perquè no saps massa com fer-ho o fins i tot tens por de la seva reacció. Avui et vull compartir una tècnica que et permet fer un assaig d'aquesta situació, inclús preveure quina pot ser la resposta de l'altra persona i els possibles escenaris que se'n deriven.

Per qui em coneix, o acabeu de veure el meu nom a l’article, podríeu pensar que el que a continuació escriure vol abordar la qüestió de com està afectant el COVID-19 al col·lectiu de persones que ens fem dir amb l’abreviatura habitual que s’acostuma associar al meu nom. Dubto quin interès podria suscitar la qüestió, però en tot cas ho deixo per un altre moment, si de cas.

Estem acostumades a celebrar Sant Jordi omplint els nostres carrers de llibres, cultura i roses, a escoltar la història del cavaller que salva la princesa del drac i a fer honors a la vella tradició que els homes regalen la rosa a les dones i les dones el llibre als homes.

Deixeu-me començar definint l'espiritualitat com l'atribució d'un sentit ètic, estètic i noètic a la nostra interioritat, essent aquesta última la cura de la dimensió interior (personalitat, emocions, anhels…). Des d'aquesta concepció del terme em sento en condicions d'asseverar que qualsevol persona viu des d'alguna forma d'espiritualitat.

Escric aquest línies des d’un poble a prop de Tarragona i mentre em pregunto com estarà transcorrent la festa major del meu poble, què deuen estar fent les meves companyes amb qui hem estat organitzant durant les últimes setmanes La Petita, quanta gent haurà anat al cinefòrum.

Possiblement tu també hagis experimentat a la teva vida una sensació d'aïllament. Una sensació que potser t'és fàcil sentir la inclusió en activitats molt organitzades i estructurades, però després et costa trobar persones per sortir a prendre alguna cosa, anar al cinema o al teatre, que algú contacti amb tu per confiar-te una emoció o una inquietud. Possiblement sentis que ets tu qui acostuma a demanar ajut però ningú te'l demana. Possiblement, a més, tampoc siguis acceptat com a ésser sexuat amb necessitat d'expressar també aquesta dimensió.