Estan a l'ordre del dia afirmacions de l'estil "No hi ha límits", "Els límits estan només a la teva ment", "Tu no tens límits" i un llarg etc. Alhora, i gairebé com una adulació, els reconeixements que rebo acostumen a fer referència a la meva capacitat contínua —diuen— de superació, davant la meva condició de "persona amb discapacitat".

T'ha passat mai no saber com resoldre un conflicte? Acostumem a entrar en una dinàmica d'acusacions i retrets que només fan portar-nos a una escala de violència imparable. Alguna cosa similar passa també en els assumptes d'estat i internacionals.

Conflicte, necessitats i violència

El sistema sociopolític que impera a escala mundial des de finals del segle passat es sustenta en tota una ideologia que anomenen racionalitat neoliberal, i que té com a principis bàsics la no-intervenció de l'estat en l'economia, la competitivitat i l'individualisme.

És intrínsec a l'ésser humà la cerca de la felicitat, però què és la felicitat? Em resulta un concepte massa ampli i eteri com per donar una definició acadèmica. En tot cas, diria per una banda que esdevé un valor fonamental per a la humanitat i, alhora, que, per a mi, té molt a veure amb el sentiment de plenitud. Quan ens sentim plens experimentem també una major sensació de felicitat.